village life vs city life

A village is a clustered human settlement or community with a population ranging from a few hundred to a few thousands. A city is also a human settlement or community but its larger then a village. Cities generally have advanced systems for sanitation, usage, housing, and transportation. Normally villages are staled near other villages.

Personally I like living in a village because of the advantages: have allot of true friends and friendly and loving neighbors that would most likely be all you really need. In cities people are strangers at best and betrayers at worst - betraying each other for profits and gain. In a city people belief to

be able to commit crimes and disappear unrecognized but in villages everyone know everything,

all observe all, all know all about all. In villages there is no privacy it’s like the whole villages is

one family. In a village all help everyone, all share with all when needed. In typical truly loving villages there are jobs for all, food for all, freedom for all, enough and in abundance for all to be truly happy all lifelong

The things I most like about villages are that it’s peace full there, you’re surrounded by nature

and the houses are very big.

How is your city life compared to a village life? What life do you prefer more? Why?

Comment.

El racó preferit del meu cos: els peus

Els peus no són la part més bonica del cos ni una de les més vistes, però a mi m’agraden perquè si no els tinguéssim no podríem caminar, jugar, fins i tot no podríem estar dret ... Hi ha molts tipus de peus encara que no ens en adonem, amb els dits grossos, plans, llargs, petits...

Els meus són llargs i prims però tenen una cosa que no tenen els altres, són molt flexibles, els puc girar a la dreta i quasi faig una volta completa. Sempre que ho faig davant d’algú es queden bocabadats i em pregunten com ho faig.

El meu nom

Va ser la meva avia qui em va posar aquet nom (si no hagués sigut ella tindria un altre nom...). Quan havia nascut, els meus pares encara no sabien quin nom posar me, dons la meva avia va decidir que mentre que pensaven quin nom posar me em dirien Humza. Quan tenien pensat el meu nom, com que tothom em deia Humza i era com si sigues el meu nom, dons ho van deixarien tal com era.

Hi ha gen que em diu Humza i hi ha qui em diu Hamza, ami m’agrada que em diguin Hamza encara que s’escrigui Humza. Caci tota la gent que es diu Humza l’escriu amb a, però jo l’escric així perquè es com els meus pares m’havien escrit el nom des de petit.

El meu nom es d’origen àrab i significa fort o forca i també lleó. El numero cinc i una lletra de l’alfabet àrab també que es diuen Hamza.

Si jo el puges canviar no el canviaria però si que l’escriuria amb a en lloc de escriure ho amb u.