El joc dels primers auxilis

Sortida medieval a Barcelona

El dia

1 de febrer els

alumnes de segon, en grups van anar al museu d’història de Barcelona. El meu grup anava

acompanyat amb el Josuè i la Begoña. Vam anar en metro , en la línea 2 (línia lila) d’Artigues Sant Adrià fins a la Pau, des d’allà vam fer transbord a la línea 4 (línia groga) fins a Jaume I.

En arribar vam haver de caminar uns minuts fins arribar al museu. Quan vam ser allà encara el museu no era obert, així doncs mentre esperàvem qu e s’obrís ens va donar temps d’esmorzar.

En entrar en el museu una Guia ens va anar guiant per el museu, primer ens va ens va ensenyar unes vaixelles que eren d’aquella època, tot seguit ens va ensenyar un vídeo on s’explicava l’evolució del Palau reial major (el museu) i les diferents parts que comprenen l’estructura. Una altra cosa que ens va explicar va ser les diferents regions que van ocupar aquell edifici i li van anar remodelant fins a la època actual i les diferents arquitectures que juntament formen el palau actual entre l’art gòtica, romànica i musulmà.

Més tard la guia ens va ensenyar dues maquetes. Ens va explicar com es va formar Barcelona, que en aquel les èpoques era conegut com Barchinona. Hi havien tres muralles , perquè a la part interior de laprimera muralla no hi cabia més gent i van ferun altre muralla, perquè l

a gent que acabava dins la primera muralla pogués instal·lar-se allí. També ens va ensenyar els dos carrers principals que dividien Barcelona en 4 parts, hi havia els dos hospitals i un port bastant petit.

Tot seguit vam anar a visitar la capella del palau major, mentre hi anàvem ens va explicar que per ser considerat un ciutadà de Barcelona has tenir una casa pròpia i viure i treballar a Barcelona 1 any i un dia. Quan vam arribar-hi ens va explicar unes coses sobre els escut que hi havian.

Vam començar a fer la ruta per el barri, la guia ens anà explicant coses sobre els edificis, c arres, cases,etc... els carres tenien noms de oficis perquè els treballadors s’agrupaven per gremisi cada gremi tenia una carrer. M’entres anàvem caminant la guia ens va explicar que hi havia grans voltes d’arquitectura romànica perquè pugessin passar més fàcilment els carros i també format per parts gòtiques.

Vam visitar la catedral de Santa Maria del mar que era construïda en arquitectura gòtica, hi havien les diferents arts que la componen i també ens van explicar la diferència de l’art gòtic català i l’art gòtic europeu.

Una mica més tard de visitar l’església, vam passar per davant del carrer de les mosques, que és el carrer més estret de Barcelona.

Ens vam acomiadar de la guia i vam continuar amb la Begoña i el Josuè fins arribar a la Plaça de Sant Jaume on hi havia el edificis de la Generalitat i l’Ajuntament que estan una davant de l’altre.

.

Després d’acomiadar-nos de la guia vam anar observant els diferents carrers com el c/ del call. Seguidament vam anar a la catedral de Barcelona (sagrada família) on vam veure el tros d’aqüeducte (per on arribava l’aigua a la ciutat) que encara es conservava.

Després vam anar a visitar la plaça sant Felip de Neri (es la foto del costat)

Per acabar vam tornar cap el metro, i el vam agafar la linia 4 Jaume I, després vam fer transbord a la Pau i finalment vam tornar a baixar a Artigues, vam anar a l’institut i després cadascú se’n va anar cap a casa seva.

village life vs city life

A village is a clustered human settlement or community with a population ranging from a few hundred to a few thousands. A city is also a human settlement or community but its larger then a village. Cities generally have advanced systems for sanitation, usage, housing, and transportation. Normally villages are staled near other villages.

Personally I like living in a village because of the advantages: have allot of true friends and friendly and loving neighbors that would most likely be all you really need. In cities people are strangers at best and betrayers at worst - betraying each other for profits and gain. In a city people belief to

be able to commit crimes and disappear unrecognized but in villages everyone know everything,

all observe all, all know all about all. In villages there is no privacy it’s like the whole villages is

one family. In a village all help everyone, all share with all when needed. In typical truly loving villages there are jobs for all, food for all, freedom for all, enough and in abundance for all to be truly happy all lifelong

The things I most like about villages are that it’s peace full there, you’re surrounded by nature

and the houses are very big.

How is your city life compared to a village life? What life do you prefer more? Why?

Comment.

El racó preferit del meu cos: els peus

Els peus no són la part més bonica del cos ni una de les més vistes, però a mi m’agraden perquè si no els tinguéssim no podríem caminar, jugar, fins i tot no podríem estar dret ... Hi ha molts tipus de peus encara que no ens en adonem, amb els dits grossos, plans, llargs, petits...

Els meus són llargs i prims però tenen una cosa que no tenen els altres, són molt flexibles, els puc girar a la dreta i quasi faig una volta completa. Sempre que ho faig davant d’algú es queden bocabadats i em pregunten com ho faig.

El meu nom

Va ser la meva avia qui em va posar aquet nom (si no hagués sigut ella tindria un altre nom...). Quan havia nascut, els meus pares encara no sabien quin nom posar me, dons la meva avia va decidir que mentre que pensaven quin nom posar me em dirien Humza. Quan tenien pensat el meu nom, com que tothom em deia Humza i era com si sigues el meu nom, dons ho van deixarien tal com era.

Hi ha gen que em diu Humza i hi ha qui em diu Hamza, ami m’agrada que em diguin Hamza encara que s’escrigui Humza. Caci tota la gent que es diu Humza l’escriu amb a, però jo l’escric així perquè es com els meus pares m’havien escrit el nom des de petit.

El meu nom es d’origen àrab i significa fort o forca i també lleó. El numero cinc i una lletra de l’alfabet àrab també que es diuen Hamza.

Si jo el puges canviar no el canviaria però si que l’escriuria amb a en lloc de escriure ho amb u.

10 moments de felicitat

Hi ha detalls que poden durar segons però ens mantenen feliços tot el dia. Aquí en deixo alguns em

fan feliços amí:

-M’aixeco per la nit i miro el rellotge,en aquell moment res em pot fer mes content que, saber que encara falta una hora mes per començar el meu dia.

-Per la nit, estem la tota la família junt estem mirant la tele, compartint el mateix programa i rient tots junt.

-Nomes amb un petit jets se que he fet feliç a algú, l’he fet somriure, em sento la millor persona del mont en aquell moment.

-És divendres, l’ultima hora de classe. Tinc molt de son i no puc mes, ja ni entenc be el que expliquen a classe. Quan menys m’ho esperava, i crec que aquella hora no acabarà mai...sona la el timbre a dir-te que te'n pots anar, ets lliure.

-Estem esperant a que entri el professor . Ja han passat 5 minuts, no ve ningú. De cop entra un altra professor i ens diu, que no ha vingut. Tothom esta mes content que un peix a l’aigua i a mes a mes si estàvem castigats amb el professor.

-Tens molts deures i creus que mai els podràs acabar... per fi, encara que sigui desprès de molt fer esforç ,el has acabat!!!

-Tancar als ulls a la nit i viatjar per un mon que esta mes lluny que el meu abast.

-Obro la motxilla, miro la agenda i veig, no tinc deures!!!!

-Llegir el llibre que més t'agrada, mirar el rellotge i veure que portes molta estona llegint, en canvi, se't passa en un tres i no res.

-Despertar-se sabent que és Dissabte, que tens tot un dia dedicat només per a tu i els teus amics.